Despres d’un curt pero pesat viatge en bus des de Singapur (degut a les infinites parades a la frontera) hem arribat a Kuala Lumpur, la capital de Malasia. Una ciutat cosmopolita per una banda pero tambe plena de contrastos i d’altres cultures del mon.
Tothom ens deia que Kuala Lumpur no val la pena, que és avorridota i que no hi ha res a fer. A nosaltres no ens ha semblat tan avorrida i els pocs dies que hi hem estat els hem aprofitat al màxim….
El CBD de Kuala Lumpur
Igual que Singapur, aquesta és una ciutat moderna, plena de gratacels i importants centres de negocis (CBD – Central Business District). L’atractiu principal ha estat veure un dels edificis mes alts i moderns del món: les torres Petronas. Ens han encantat especialment de nit, ben il·luminades…. i és que amb dos torres de 452m d’alçada cada una, qui no es quedaria bocabadat?
Les Petronas.... maques oi?
També hem visitat alguna de les mesquites mes interessants de la ciutat. A Malasia són musulmans i no hi trobaràs tants temples com a la majoria de països que hi ha a la resta d’Àsia. Tot i això, en ser una ciutat multicultural hi trobes tot tipus de races, cultures de tot arreu, nacionalitats i religions diferents.
Warisan Kebangsaan, la mesquita mes important de Kuala
Nosaltres ens hem entretingut especialment al barri xines. El barri xines no te cap atractiu en concret però per a nosaltres ha estat com tornar a la Xina, tot i que mes petit (logicament) i mes net. Aqui ens hem allotjat els tres dies que hem estat a KL, menjant a preus molt barats i molt autentic; totplegat molt “sapore locale”.
Aquesta es la porta que t'indica que ja estas a Chinatown
Amb tot de tenderetes al carrer
I ja que hi som... una mica de "pato laqueado" no ens fara cap mal, oi?
En definitiva, ha estat una visitea molt curteta i entretinguda del tot. I es que tot i que les ciutats grans d’Asia s’on caotiques i estressants un sempre troba el raconet que mes s’adequa a cada persona! Aixi que encara que molta gent us digui que Kuala Lumpur no te massa cosa per veure, nosaltres us animem a que hi feu una passejada per aquesta ciutat tan diferent!
La cuina a Singapur es caracteritza per la fusió de plats de tot el món, gracies a la multiculturalitat del país. Però destaquem la cuina anomenada Nyonya, que és un hibrid entre la cuina malaia i la xinesa. Aquest hibrid és el fruit dels 400 anys que els comerciants xinesos es van instal·lar a la zona de Singapur i van desenvolupar no nomes una cuina pròpia, la Nyonya, si no també una cultura, Peranakan.
Centrant-nos en la gastronomia Nyonya, hem anat a provar diferents plats, i s’ha de dir que la fusió és un èxit i una delícia per al paladar:
SOTONG SAMBAL:
Calamars sofregits i saltejats amb ceba, bitxo i tamarind, i els hi queda una salsa espectacular, picant, però espectacular!!
Sotong sambal
NYONYA CHAP CHYE:
Barrejat de verdures amb bolets xinesos, molt simples però ben bones. Queden perfectes per a acompanyar peixos i arrossos.
Nyonya chap chye
IKAN ASAM PEDAS:
El peix el cuinen amb una salsa agridolça i picant que ens ha encantat… És complicat descriure tots els sabors d’aquest plat, així que quan tingueu ocasió de tastar-lo, no ho dubteu!
Ikan asam pedas
Com diem, hem provat plats d’origen de molts llocs del món. On ens hem allotjat està ple de restaurants àrabs, i el nostre plat preferit ha estat aquest:
MURTABAK:
És una especie de creppe farcida de carn picada, generalment de carn de xai i rostida en una graella. El farcit inclou all, ou, ceba i espècies. Normalment l’acompanyen amb salsa curri i el millor és menjar-lo al puestitos del carrer, que a mes te’l preparen a l’instant.
Singapur és un oasi dins Àsia. Quasi tot és just al contrari que a la resta del continent:
- el país és minúscul, és només una illa que no deu fer més de 40 km de llarg
- és extremadament net i cívic; cap paper tirat al carrer ni cap moto kamikaze estil Vietnam
- tot funciona; el transport públic, l’internet i, fins i tot, les cadenes del vàter
- és car; no podia ser tot tant bonic, no?
Singapur, tot molt modern, molt net i molt ordenat
Orchad Road, un paraís de les compres, sobretot d'electrònica i fotografia
A singapur ens hem trobat una ciutat molt ben organitzada, amb gratacels i zones supermodernes, i molta influència cultural d’altres països asiàtics. Només hi hem estat quatre dies, suficients per donar un bon passeig per la ciutat i conèixer les zones més importants.
Hem arribat al vespre des de Phnom Penh (amb retard de 5 hores inclòs), i la primera nit l’hem dedicada a trobar un local que obrís a les 3 del matí per poder veure les semifinals de la Champions… i ho hem aconseguit! No ens toca fer la crònica del 0-2 al Bernabéu, però ens ha sorprès que hi haguéssin uns 50 locals mirant el partit (fins a les 4 del matí!).
El dia següent, sense posar despertador, hem conegut el centre financer i històric de la ciutat, on es concentren els gratacels més grans i moderns, uns centres comercials que mai hem vist a Europa, i el símbol de la ciutat, el Merlion
El Merlion, el símbol de la ciutat. N'hi ha un altre de més gran dins la capsa del fons, en una exposició... però no el vam veure perquè hi havia molta cua!
El Marina Bay Sands hotel, un edifici impressionant
Hem pujat fins la última planta de l'hotel, i les vistes són impressionants, tant de dia...
... com de nit
Singapur és una ciutat amb molta influència de Malàisia, Índia i Xina. Així, hem pogut gaudir d’una mini-experiència índia al barri de Little India, amb el seus temples i un curry espectacular. I què dir dels restaurants 100% dedicats als dim-sum xinesos…? Una delícia!
Nosaltres hem dormit a l'Arab Street, just al costat de la mesquita Masjid Sultan
Aquest és un dels temples que hem trobat a Little India
I una de les cerimònies dins el temple
Color! Alegria!
El temple xinès Thian Hock Keng
Una cosa que ens han recomanat molt de Singapur és el seu zoo. No és un zoo normal, tant pel seu gran tamany, per la varietat de bèsties, i per la seva proximitat al visitant . Ens hi hem passat un dia sencer i no ens en penedim!
Diuen que el zoo té la colònia més gran d'orangutans
I els tens davant dels nassos!
No hem pogut anar a la illa de Komodo, però ja hem vist el drac
Potser ja heu vist molts dels animals que posarem a les fotos, però es que ens agraden molt!
Lleó...
... un tigre... que encara que no ho sembli, no parava de donar voltes
Hem vist els animals ben a prop
A més, hem coincidit en cap de setmana, i hem anat a la zona de Clarke Quay. És una de les zones on hi ha més moviment de restaurants i de bars, plena de gent… locals, expatriats i estudiants. Nosaltres, després d’un petít període d’observació, ens hem apuntat a la moda local de cerveseta sobre el pont.
La zona de Clarke Quay
i les cervesetes del pont
Singapur és una ciutat que ens ha encantat, i gràcies als consells del la Fornells l’hem exprimida al màxim.
A Cambodja la base de la nostra alimentació han estat els peixos i mariscos… Òbviament hi pots trobar tot tipus de menjar en aquest país (xines, hindi i tot tipus d’asiàtic…) però el mes deliciós per a nosaltres ha estat gaudir de peix fresc. Quan passeges pel mercat ja veus les parades de peix i marisc que hi ha, i tot és fresc del dia!
Mercat de Siem Reap
Parada de peix al mercat de Phnom Phen
Però no nomes al mercat hi trobaràs el marisc viu, a les nits molts carrers de Cambodja (especialment a Siem Reap) es converteixen en barbacoes a l’aire lliure amb les seves mini parades de peix, on tu tries el que vols que et cuinin i com ho vols! Per a nosaltres ha estat molt divertit discutir els preus i especificar-los que ens ho cuinin amb sal (tot ho fan sense sal i queda massa “soso”).
Restaurant al carrer a Siem Reap
ESCOPINYES AMB SALSA:
Les preparen amb una salsa deliciosa que te gust com a salsa barbacoa però avinagrada.
Escopinyes amb salsa
GAMBES DE RIU:
Són gambes de riu amb unes pinces enormes i abans de coure són mes aviat blaves. Són molt mes grosses que les de mar, tenen molta carn i ens ha sorprès que tinguin tant de sabor! Per a nosaltres un descobriment!
Gambes de riu a la brasa
GAMBES FRESQUES DE COSTA:
A l’estranger els hi diuen “tiger prown” perquè son aquelles gambes grosses i ratllades. Ben bones i tot i que no ha estat un sabor nou, ens han encantat!
Gambes de costa a la planxa
GAMBES AMB CEBA I GINGEBRE:
Gambetes sofregides amb ceba i gingebre que queden amb un sabor molt natural.
Gambes amb ceba i gingebre
PEIX FRESC:
És igual quin peix et preparen perquè sempre en tenen de gros i ben fresc. Cert és que la majoria de peix que hi ha a sud-est asiàtic no hi ha al Mediterrani i normalment no sabem quin és. El millor és deixar-se aconsellar per ells per saber quins són bons per al grill i quins per al vapor o fregits.
Peix al vapor amb verduretes
AMOK:
Aquest és el plat Khmer mes conegut a Cambodja. Cuinen el peix amb verdures i llet de coco i l’acompanyen de “cabagge”, un saltejat de verdures molt saboroses.
Dos autobusos interminables ens han dut de Ho Chi Minh City (Vietnam) fins a Siem Reap. Les 12 hores programades han passat a casi 20, hem menjat poc i hem dormit menys, però ha valgut la pena llevar-se a les 5 del matí per anar als temples d’Angkor. Angkor va ser la capital de l’imperi Kmer, i el que ens han deixat, entre altres coses, és el millor conjunt de temples que hem vist mai.
Una filera de déus i dimonis et dóna la benvinguda
A Angkor és bàsic contractar un conductor que et dugui pels diferents temples. Nosaltres hem tingut molta sort amb el nostre!
El primer dia hem volgut evitar els milers de turistes que van a Angkor Wat (el temple més gran i famós del recinte) per veure sortir el sol, i hem anat directament a Angkor Thom. Els tres hem estat ben sols gaudint de les grans cares del temple de Bayon.
Les cares del temple de Bayon
Tots tres ben solets
Tot molt maco i molt enriquidor, però també hem tingut temps de fer el tonto...
El conjunt d’Angkor Wat és considerat el monument religiós més gran del món, i li hem dedicat una tarda i un matí. Et pots perdre durant dies i dies entre els passadissos plens de gravats i els temples de l’interior, però el que ens ha agradat més és veure com sortia el sol darrera seu. Un espectacle!
Foto al vespre...
... i foto al matí
Mirant cap a Angkor Wat
De la resta de temples que hem visitat, el que ens han agradat més és el de Banteay Srei i el de Ta Phrom. Banteay Srei és un temple petit, però amb uns gravats molt ben treballats, i molt ben conservats.
Un dels temples dis de Banteai Srei
I un detallet... que porta més de 1000 anys alla
Hem vist molts monjos visitant els temples
A Cambodia encara hi ha moltes mines antipersona, i alguns dels afectats organitzen concerts als temples. Són molt molt bons!
Els temples d’Angkor van ser abandonats al segle XII, i la selva va començar a cobrir les estructures. Al segle XVIII, els francesos van “redescobrir” Angkor i van començar els treballs de restauració, eliminant arbres i vegetació i reconstruïnt els temples. Però hi ha alguns temples on han mantingut aquesta vegetació, i et sents un autèntic Indiana Jones visitant-los. El temple de Ta Phrom és el més impressionant… entre els grans blocs de pedra i els arbrots et sents ben petit! De fet, aquest temple el van utilitzar per les pelicules de Tomb Raider.
Teresa Raider
De vegades no saps per on anar!
Alguna cosa dolenta havien de tenir els temples, i l’hem trobada… fa una calor que espanta! Entre que el cansament passa factura (després de llevar-se a les 4 i caminar 7 hores), i la calor al migdia és quasi asfixiant, els dos dies hem decidit fer una aturadeta al migdia per reposar.
L'Ankgor What, és un gran local amb un gran nom que ens va recomenar el Tobi d'Argentina
Per molt lluny de casa que siguem, un Sant Jordi és un Sant Jordi... i s'ha de celebrar!
Després d’uns dies de temples i calor, hem decidit agafar un altre autobús (aquesta vegada no tant terrible) per anar fins a Sihanoukville, un poblet de costa amb unes platjes ben maques, i un marisc ben bo!
Una de les platjetes a Sihanoukville
La darrera parada del nostre itinerari a Cambodia és la capital, Phnom Penh. En general, tothom diu que no té massa a veure, però els tres dies que hi hem estat ens hem entretingut bastant, hem pogut veure el palau reial, i conèixer una mica més de prop la seva tràgica història recent al museu de Tuol Sleng. Cambodia va sofrir una de les pitjors dictadures que hi ha hagut, fa només 30 anys. Pol Pot i el Khmer Ruge van exterminar quasi dos milions de persones i van devastar un país pobre, en menys de tres anys. Són moltes les seqüeles que encara hi ha, sobretot en les zones rurals.
Un dels palaus del palau reial
Amb una sala ben plena d'estatues
La presó de Tuol Sleng, on van torturar i assassinar milers d'innocents
Mercat de Psar Thmei
A Phonm Penh ens hem acomiadat amb molta peneta de la Mariona, que ens ha acompanyat aquestes tres setmanetes per Vietnam i Cambodia. Tots tres ens ho hem passat genial.
Cambòdia és realment un país per descobrir. No només pels temples d’Angkor, sinò per l’amabilitat de la seva gent i pels infitits raconets a l’interior del país. Nosaltres hi tornarem!
Hem arribat al Hanoi després d’una marató de tres vols, deu hores de retards i una nit a l’aeroport de Singapur. Arribem el mateix dia que la Mariona, la germana del Martí, que s’ha agafat uns quants dies de vacances i ens acompanyarà xino xano per Vietnam i Cambodia. Òbviament, hem aprofitat la seva visita per encarregar-li uns quants fuets, formatges i pernilets que ens han sentat de glòria!
No ens ho podiem creure.... perniiiil!!!
El primer que sorprèn en arribar a la ciutat és el tràfic. Tot són motos, i mai paren. Encara que 50 motos tinguin tres obstacles guiris creuant el carrer, o es trobin amb 50 motos més a un encreuament, no s’aturarà ningú. Només esquivaran els obstacles i seguiran endavant. Durant les temibles primeres hores, hem temut per la nostra vida, però a la llarga t’hi acostumes i passes com si res! El nostre consell: contacte visual amb el conductor fins que t’hagi esquivat!
Sisi, moltes motos. Moltes.
Hanoi és una ciutat perfecta per conèixer passejant. Així ens hem perdut una mica pels carrers que segueixen els oficis de tota la vida (el del ferro, els de les medecines o els de les làpides) i ens hem ficat pel barri antic, amb els seus temples xinesos i el llac.
Aquest és un carrer on només venen decoració made in xina
El pont vermell sobre el llac
És curiós la d'oficis que es poden veure al carrer. Ens podiem imaginar mercats i paradetes, però no perruquers
Fent l'intelectual al temple de la Literatura
L'òpera de Hanoi, d'estil colonial francès
Dins un temple minúscul, al centre, en plena cerimònia
Una de les coses que ens ha agradat molt és l’espectacle de titelles d’aigua. Pensàvem que seria un entreteniment pel guiri i ens ha sorprès tot: la qualitat de la música en directe, el decorat, les titelles que volen sobre l’aiguai la traça que tenen!
Els músics de l'espectacle... uns cracks
Després de Hanoi hem anat a conèixer una de les estrelles de Vietnam (i probablement del món): la badia de Halong. Pots passar una, dues o les nits que vulguis a alguns dels vaixells que recorren la badia, però nosaltres només hi hem estat un dia.
Les formacions típiques de la badía de Halong, amb una de les embarcacions típiques
Hem fet una excursió en cayak i hem pogut entrar a covetes molt xules
Hi ha coves enormes que es poden visitar. Molt maques, però potser es passen una mica amb l'enllumenat...
No hi hem anat el dia de més sol de la història, però ens ho hem passat molt bé
Per acabar de recórrer el nord, ens hem agafat un tren (que anava ple ple) a la zona nord-oest, a la frontera amb la Xina. Allà hem conegut el mercat de Bac Ha del diumenge i les terrasses d’arròs de Sapa. Aquesta zona és molt muntanyosa i rural i molta gent baixa al poble (en aquest cas Bac Ha) a vendre aliments i artesanies i a comprar béns de primera necessitat.
Venedora al mercat de Bac Ha
Aquí cada ètnia du els seu vestit tradicional cada dia de la setmana
La carnisseria
El poblet de Sapa també ens ha enamorat. Tot i la boira permanent que sembla que ens persegueix, hem pogut gaudir de la seva tranquil·litat (teniu en compte que veníem de l’escàndol motociclista de Hanoi) i una temperatura més baixa. Allà, una guia local ens ha acompanyat a recórrer les muntanyes i admirar les terrasses d’arròs de la zona. Un espectacle!
Les vistes són espectaculars
Si fem cara de cansats és per les pujades i baixades contínues
De Sapa hem tornat cap a Hanoi, d’allà amb avió cap a Danang i fins a Hoi An amb cotxe. Hoi An és el lloc on més temps hem invertit, i sabeu per què? Per les compres! Bé, i per els postres que ens serveixen a una pastisseria (el Cargo Club), que no sabeu lo bons que estan!
Hoi An és el paradís de la confecció, i entre els tres ens hem fet dos vestits, tres camises, tres pantalons i dues samarretes. El millor de tot és el procés de la compra: primer, has d’entrar a més de 15 botigues per mirar la qualitat de la roba i la confecció. Una vegada es té clara la botiga, cal invertir entre 4 i 5 hores estudiant els milers de retalls de revistes que tenen a punt, buscant el model exacte que volem.
Revista amunt, revista avall... quin estres!
Quan tens model triat i la roba triada, et mesuren cada raconet del cos. Creieu-nos, és una jornada molt dura! Ara només queda tornar l’endemà i el següent per fer les proves i els retocs.
Pas 2: mesurar bé
Pas 3: Cimera per discutir els retocs. Tothom diu la seva!
I, finalment, amb la roba ben feta i felicitant a la Luna
A Hoi An també hem fet una mica el guiri: la ciutat antiga és molt agradable. Està plena de temples xinesos, un pont molt decorat i moltes altres botigues.
Aquí pots comprar farols xinesos fets a mà
... però a nosaltres ens ha donat per buscar com bojos uns bons palillos xinos
Tots tres davant del pont japonès
I sempre hi ha algun vellet molt simpàtic que et trobes pel carrer
També hem visitat el mercat, sempre amb la verdura molt ben posada
A Hoi An també hi ha uns temples hinduistes que mereixen una excursió d’un matí pel riu.
Part d'un dels temples de My Son. Una part important està molt ben conservada, però una altra està destruïda totalment des de la guerra
Lingam + Yoni
I després de l'excursió, retorn pel riu
Ben carregats de roba, anem amb autobús fins a Hue. Potser és la ciutat on menys expectatives tenim i que més ens ha sorprès, sobretot per la seva ciutadella. És com la Ciutat Prohibida de Pekín, però en miniatura.
Podeu veure la comoditat de l'autobús, però no us podeu imaginar la calor que fa!
Entrada de la ciutadella
Hi ha mooolts temples. Aquest és un dels que ens ha agradat més
Tots els detalls estan molt ben treballats
També hem fet un recorregut amb vaixell pel riu del Perfum per veure les tombes dels emperadors. El que potser ens ha agradat més d’aquesta visita és la vidilla que té el riu i les botiguetes (una darrere l’altre) que produeixen i venen encens i barrets típics vietnamites. Mai hauríem dit que fabricaven així l’encens.
Navegant el riu del Perfum
Tècnica de navegació vietnamita
Una de les tombes reials
Aquest és el sistema de producció d'encens. Primer, preparar els bastonets.
Segon, enrotllar la pasta de l'encens amb cada bastonet, com si fos un rodillo. Ben fàcil.
Pots veure milers de pals d'encens secar-se deprés de la capa de pintura i després d'aplicar-hi la pasta d'encens
I els famosos barrets vietnamites
De tornada cap a la ciutat hem fet paradeta en aquesta pagoda, de 7 plantes
Seguint cap al sud la nostra darrera parada és Ho Chi Minh City (o Saigon). És una ciutat enorme i caòtica, però és el millor lloc on anar per conèixer una mica més de la història de la guerra contra els americans. Hem anat a Cu Chi, un complex de túnels connectats on els vietnamesos s’amagaven dels americans. A metres sota terra van construir cuines, habitacions i fins i tot minihospitals!
Un esquema dels túnels que hem visitat
Ens hem ficat per dins i podem confirmar que són molt estrets
Tenien entrades secretes molt ben camuflades. I, encara que en trobis una, encara és més difícil ficar-s'hi!
Tatachaaan! Mireu quina cuca surt del forat!
T'ensenyen tot tipus de trampes que tenien. Aquesta és una de les més doloroses... jutjeu-ho vosaltre mateixos
Hem anat al museu de la guerra, al centre de la ciutat. És un dels museus més tristos i que més deprimit et deixen en sortir. Abans d’entrar tothom té la idea clara que els americans no van venir a fer res de bo aquí, però ningú s’espera tantes barbaritats. I és que el que van fer els americans a Vietnam no té nom.
Al centre de la ciutat també hem pogut gaudir del mercat (com a totes les ciutats del país), i la zona central, més ampla i amb molta arquitectura colonial francesa.
Centre de Saigon
Aquí fan molta artesania amb nàcar, i hem anat a veure com el treballen a un taller
El temple de l'Emperador de Jade
A Vietnam hem pogut veure un país molt atractiu, amb grans paisatges, temples impressionants i una gastronomia molt bona (ja veureu al gourmet…). Clarament, són uns treballadors nats, molt nets i amb moltes ganes de progressar… i ho estan aconseguint! Propera parada, Cambodia!
Vietnam és un país dominat, culinàriament, per un plat: el pho. Pho és la sopa, i els vietnamesos la menjen a tothora. Creiem que, més que tenir uns àpats amb uns horaris establerts, els vietnamites menjen pho quan tenen gana… i nosaltres hem seguit l’exemple!
Els xiringuitos de pho no cal buscar-los... n'hi ha a cada cantonada
L'artista...
...l'obra d'art...
... i el públic entregat!
Juntament amb el pho, els ingredients que més hem trobat al Vietnam són l’arròs, els fideus, les verdures i els mariscs.
Sí, molt bona pinta!
No tots els països banyats per costa tenen tradició de peix i marisc. Vietnam sí, i n’hem gaudit molt. Sobretot amb les gambes, que són la base de molts plats, però també amb cloïsses i crancs.
Gambes amb salsa de tamarindo
Gambes amb ceba i gengebre
Si us agraden els rollitos (no només els de primavera del xino de la cantonada), això és un paradís. Els trobes fregits o al vapor, amb verdures, gambes, carn o tot junt, i sempre molt bons.
Rollito de gambes amb verdures
Rollitos de gamba fregits, amb salsa de xile dolca
Wontons de carn amb verduretes per sobre
Aquests tenien una pinta impressionant!
Els fideus, després de la sopa, és del que més hem abusat al Vietnam. Dels que ens agraden més, els fideus plans d’arròs… amb verduretes i salsa de soja queden espectaculars!
Cau lau: fideus plans d'arròs amb brots de soja, verdures, carn...
Més fideu
Volem posar-vos alguns dels plats de restaurant que més ens han agradat:
Una barbacoa self service en un restaurant minúscul (i bastant guarro) de Hanoi. Impressionant!
Els white rose, una especialitat de Hoi An, són farcellets de pasta d'arròs farcits amb gamba, i sucats amb salsa de peix. N'hem demanat cada dia.
També hem trobat sopes on els condiments vénen per separat i tu els vas afegint
La majoria de les invasions i colonitzacions forànees tenen, en general, males conseqüències pel país conquistat. Però nosaltres n’hem trobat una de molt bona… l’herència francesa pel pà i la pastisseria. Ha estat un plaer endrapar els embotits que ens ha dut la Mariona amb un pà de baguette recén fet. I què dir d’algunes pastisseries que hem trobat… molt nivell!
Apunteu aquest nom: Cargo Club de Hoi An. Els millors postres de tot el viatge.
Per si us havia quedat algun dubte, aqui teniu un meravellós exemplar de cheesecake
